martes, 20 de diciembre de 2011

Pere Calders - L'home dibuixant

Per mi Pere Calders és un geni... mai he llegit tant d'un home i m'ha fet vibrar igual en tots i cadascún dels seus contes i novel·les.
Acabo de veure un reportatge de Edu3.cat que m'ha agradat molt i m'agradaría compartir.
També es pot veure al web de TV3.

El millor d'ell era com era ell com a persona. No els seus contes. Tenia una manera de mirar-se les coses molt divertida. I això el feia una persona molt especial. La seva néta, Diana Coromines, el recorda més enllà de la seva literatura. L'humor i l'actitud vital de Pere Calders han marcat la seva família.
El que ha estat el gran mestre del conte contemporani català, comparat habitualment amb Gabriel García Márquez o Júlio Cortázar, va saber traslladar la màgia dels seus llibres a la seva vida.

El programa "El meu avi" repassa la vida de l'escriptor Pere Calders a través dels testimonis de les persones que el van conèixer.


Pere Calders va néixer a Barcelona l'any 1912. Va estudiar Belles Arts i a l'inici dels anys 30 va començar a publicar articles humorístics i crítiques d'art a la premsa. L'any 1936 s'encarrega, juntament amb Avel·lí Artís-Gener, "Tísner", de rellançar "L'Esquella de la Torratxa".


L'any 1938 s'allista com a voluntari a l'exèrcit republicà i marxa al front de Terol, on escriu "Unitats de xoc" (1938). La derrota comportarà l'exili, primer a França i després a Mèxic, on va treballar en el món editorial. Allà va escriure obres com ara "Cròniques de la veritat oculta" (1955).


L'any 1962 va tornar a Barcelona i va col·laborar a "Tele-estel", "Cavall Fort", "Serra d'Or", "Oriflama", "Canigó", etc. L'any 1964 va publicar "L'ombra de l'atzavara", amb què va guanyar el premi Sant Jordi.


A la dècada dels 80 li va arribar la popularitat gràcies a l'èxit del muntatge teatral de Dagoll Dagom "Antaviana", basat en contes seus. L'any 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1993, el Premi Nacional de Periodisme.


Pere Calders va morir l'any 1994.

Aquí el teniu, a qui el vegi, desitjo que li agradi:

0 comentarios: